La vida com a obra d’art

14570674_1732570440105735_3091512961156558138_o

Intentes entendre el món sense èxit, buscant desorientada un lloc comfortable als marges d’una gran ciutat. Mai t’has estimat, potser perquè no entens qui ets quan t’interpretes en els ulls aliens. T’amagues, et silencies, et revesteixes d’indiferència. Digues, com ho fas per reprimir-te tant? Com has après a ignorar el que en realitat t’atreu i t’agita l’ànima? No estàs sola. Hi ha més gent habitant els marges -inútils, bojos, inadaptats-, ells saben bé l’asfixiant que resulta la presó de la normalitat; aquesta que controla i dóna forma als nostres cossos, produint sabers i veritats que ens abasten la carn, els gestos, els discursos, les mirades, els desitjos.

Però d’on no n’hi ha no en raja. Pots afluixar el llaç que t’oprimeix el pit. Ser lliure és fugir de la servitud de tu mateixa, pensar per tu mateixa. Pots abandonar un camí que no vols recórrer, només requereix valentia i sinceritat. Qüestiona el món, emancipa’t, il·lumina a altres que estan perduts, riu-te’n de l’habitual per quimèric. No saps qui ets? Idea’t, inventa’t, autodefineix-te, autoprodueix-te, proporciona’t els teus propis valors. Pren partit, sigues artífex d’una vida bella i fes de tu quelcom inèdit. Que la mort et trobi cansada de plenitud i en un món on la gent és el que vol ser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s