Mes: Març de 2018

Aquella periodista teixia la paraula escrita com els àngels. Aconseguia les millors exclusives. Sabia estirar del fil com cap altra. Tots la llegien amb avidesa. Ningú hauria endevinat que aquell somriure sempitern amagava tanta injúria silenciada. Mentia. Mentia constantment amb bones cares i oracions educades. Expressava a les seves fonts que "sí a tot", "no … Continua llegint Somriure

Dur una vida equilibrada a les profunditats de la mar no és fàcil. No som illes: la manca de companyia pot arribar a transtornar-te en aquest desert d'aigua salada. Per això, durant els mesos estivals, la sirena neda fins a la costa i exhibeix el seu tors nu de pell blanca. Hi busca la mirada … Continua llegint Mar endins

Allunyar-se implica desarrelar una mica i advertir qui podries ser i encara no t'has atrevit a ser. Vol dir sincronitzar els batecs a uns altres tempos. Suposa veure't reflectida en uns ulls que desconeixen els teus èxits i fracassos. Significa la possibilitat de començar de zero. Respirar una atmosfera diferent de l'huracà quotidià. Reformular-te les … Continua llegint Escapada

He decidit escupir-te de la meva vida. Potser per fugir de mí mateixa o dels propis instints. Pensa que jugaria una estona amb tu i després et llançaria a la fossa de l'oblit i la indiferència, estripant-te la pell i l'ego a tires. Qui sap, potser algun altre dia tornaria a tenir-te ganes, però no … Continua llegint Contradicció

Cercava una màscara per evitar, a qualsevol preu, ser vista i descoberta. Una màscara com a jo somniat. Una vocació. Una narració coherent. Una pel·lícula per explicar-me a mi mateixa. Una peça elemental per a tots els escenaris que habitava, que a vegades oblidava llevar-me quan no em veia ningú. Una màscara per evitar quedar … Continua llegint Màscara