Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Ja començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou … Continua llegint Lleugera
Somnis 