Lleugera

Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Encara sóc qui he sigut, però començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de … Continua llegint Lleugera

D’usar i llençar

Pot el somni esdevenir malson? Què me'n queda, si temo el buit més que la mort? Però em planto: l'ideal m'ha engabiat la ment, el desig de destapar veritats, el privilegi de crear el relat. Visc encadenant versions de mí d'usar i llençar i el fil que les cus tremola. Tanmateix, potser al final no ens caldrà el … Continua llegint D’usar i llençar

Temps

L'encalço a la carretera, quan se'm fa tard. L'endevino als forats de la rutina, quan me'n vaig de copes un dimarts. El palpo a la llibreta de les rodes de premsa -podria acollir poemes i obres d'art-. I quan més el cerco a l'Instagram, més m'escapa de les mans. No fumo per vici, sinó per amor … Continua llegint Temps

Una mort

M’ha arribat ja el punt i apart? El buit infinit, el pont barrat. Una mort literal. És així el final? Amb sordera eterna i sense micro, ni llapis, ni cordes vocals: l’aïllament total. Marxarà també el somni (caçar veritats abismals)? És una lluita desfeta, un projecte trencat. I amb desenllaç negre, sí. Però me'n duré el … Continua llegint Una mort

La besada

Hi ha besades d'epidermis. Però hi ha besades que t'arrelen, et debiliten, et dobleguen, t'inspiren, et fan pròtesi i unitat, et parasiten. Et fan creure, per un instant, que has palpat l'essencial.  

Teatre

M'avorreix el teatre d'estrella de tele i catifa roja. El de cada dimarts al Parlament. El de programa de tarda estupefaent. El dels qui airegen felicitat online sense empassar-la. El dels qui només degusten l'obra d'art per la pantalla. Detesto la comèdia de corbata i ungles llargues. La d'oficina on ningú es mira perquè el temps passa. Estimo … Continua llegint Teatre

Sols

Capitalisme del segle vint-i-u vol dir que la història ens voldrà esborrar els amics. Que ens desviurem per una meta en singular i no en plural. Que el dia a dia s'endurà l'esperança. Que estimarem inconscientment en xifres i beneficis. Que ens reinventarem constantment per oblidar el passat. Que perdrem el fil i els lligams. … Continua llegint Sols

El bosc

Va estimar tant les ciències humanes perquè no era humana. Alguna cosa la delatava i els altres ho palpaven. Any rere any va anar sumant distància. Transgredint les regles no escrites d'aquest món. Escrivint relats que ningú més copsava. Caminant d'incògnit pels carrers. Obsessionada, fins al final, amb el verd d'un passat desdibuixat... d'on? Els … Continua llegint El bosc

Somni

Avui m'enerva tot aquest teatre. Avui m'ha atrapat el somni i no calla. Desitjo carícies, la teva pell, tastar-te: avui no recordo què fem enmig del gel, si no picar fronteres i ensorrar-les. Avui podem fondre'ns en besades i, només com a interval, ser al teu llit ones d'aigua. Que sense el sol la vida … Continua llegint Somni