Ara que ets dins, et confessaré un secret. Ta mare no abandonarà els somnis, ni demanarà perdó a ningú. Somnis a vegades lluminosos, però a voltes obscurs. Ta mare fuig no sap ben bé de què, mai vol quedar-se. Té un amor a cada port, d’on sempre emigra perquè no s’hi està bé del tot. … Continua llegint Fugitiva
Esperàvem trobar una mar tranquil·la, un moll ample i serè, cases blanques i baixes. Però tot és ple de gent i brutor. Enyoro Palma en temporada baixa. Els cotxes piten i els semàfors dibuixen un calidoscopi lisèrgic. Clàxons a ritme de trap. Llars i hotels amuntegats. Em ve una nàusea antihumanista. No hi ha lloc … Continua llegint Nàusea
S'havia fet a casa una ciutat. Un teatre dins l'espill, un restaurant al menjador, un after al sofà, un oceà a la piscina, un mar de somnis al llit. El pessebre substituïa el bullici del carrer; els murs, les muralles del cas antic. S'havia construït un cel al sòtil, un cabaret al Toulouse-Lautrec de la … Continua llegint Els murs
Potser el paradís no és tan fàcil de suportar, va suggerir l'escriptora Gertrude Stein al seu col·lega Robert Graves, tal com va recordar-me l'estimada Marga Font. Però és cert allò que diuen de Mallorca: un cop hi has viscut, mai no et deixa anar. D'aquí me'n duc l'amor pel periodisme, el màgic 2017, una família … Continua llegint Mallorca
Ara ho veig clar: just quan el sol encara és prou alt per escalfar-me el cos i llevar-me les pors. Aquí no hi passa res, diuen alguns. Doncs s’equivoquen: s'hi esdevé quasi tot. El crit de l’àguila, l’espectacle celest com a ofrena muda diària, la bella certesa de no ser res: aire, plantes altes i … Continua llegint Cossos
I enmig de la brisa primaveral te'm apareixes. Revestit de somni. Desafiant les lleis polítiques i naturals. Si fins i tot em parles! Ja he perdut el cap del tot? Però es veu que el confinament té un poder primitiu de revelació. Tu em xiuxiueges que avui tot és relatiu, que allò oníric és real, … Continua llegint Fi de l’engany
Avui sóc tota pèl i hormones, una lloba que udola. He deixat la ciutat i he cremat la tele. El cos em llampega i trona. Nodrim-nos d’herba, rentem-nos al riu, enfilem-nos als pins. Avui passo d'afers d’Estat i aquest sistema coactiu. Forniquem com conills, parim com les moixes, alletem com les vaques. No sé què … Continua llegint Udol
Per més que ho intenti, el gris no em qualla. Se’m desfà com mantega a la pell. M’embadurna el cos blanc d’hivern. M’hi rellisca el món del cap als peus. Em llevo a les mil, teclejo de tarda, hi penso de nit. Tot el dia. I no qualla. Per més que ho intentin. Un foc … Continua llegint Foc
Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Ja començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou … Continua llegint Lleugera
L'encalço a la carretera, quan se'm fa tard. L'endevino als forats de la rutina, quan me'n vaig de copes un dimarts. El palpo a la llibreta de les rodes de premsa -podria acollir poemes i obres d'art-. I quan més el cerco a l'Instagram, més m'escapa de les mans. Que no fumo per vici, sinó … Continua llegint Temps
Somnis 