Nàusea

Esperàvem trobar una mar tranquil·la, un moll ample i serè, cases blanques i baixes. Però tot és ple de gent i brutor. Enyoro Palma en temporada baixa. Els cotxes piten i els semàfors dibuixen un calidoscopi epilèptic. Clàxons a ritme de trap. Llars i hotels amuntegats. El cap em balla, les cames em fallen. Em … Continua llegint Nàusea

Els murs

S'havia fet a casa una ciutat. Un teatre dins l'espill, un restaurant al menjador, un after al sofà, un oceà a la piscina, un mar de somnis al llit. El pessebre substituïa el bullici del carrer; els murs, les muralles del cas antic. S'havia construït un cel al sòtil, un cabaret al Toulouse-Lautrec de la … Continua llegint Els murs

Mallorca

Potser el paradís no és tan fàcil de suportar, va suggerir l'escriptora Gertrude Stein al seu col·lega Robert Graves, tal com va recordar-me l'estimada Marga Font. Però és cert allò que diuen de Mallorca: un cop hi has viscut, mai no et deixa anar. D'aquí me'n duc l'amor pel periodisme, el màgic 2017, una família … Continua llegint Mallorca

Cossos

Ara ho veig clar: just quan el sol encara és prou alt per escalfar-me el cos i llevar-me les pors. Aquí no hi passa res, diuen alguns. Doncs s’equivoquen: s'hi esdevé quasi tot. El crit de l’àguila, l’espectacle celest com a ofrena muda diària, la bella certesa de no ser res: aire, plantes altes i … Continua llegint Cossos

Udol

Avui sóc tota pèl i hormones, una lloba que udola. He deixat la ciutat i he cremat la tele. El cos em llampega i trona. Nodrim-nos d’herba, rentem-nos al riu, enfilem-nos als pins. Avui passo d'afers d’Estat i aquest sistema coactiu. Forniquem com conills, parim com les moixes, alletem com les vaques. No sé què … Continua llegint Udol

Foc

Per més que ho intenti, el gris no em qualla. Se’m desfà com mantega a la pell. M’embadurna el cos blanc d’hivern. M’hi rellisca el món del cap als peus. Em llevo a les mil, teclejo de tarda, hi penso de nit. Tot el dia. I no qualla. Per més que ho intentin. Un foc … Continua llegint Foc

Lleugera

Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Ja començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou … Continua llegint Lleugera

Temps

L'encalço a la carretera, quan se'm fa tard. L'endevino als forats de la rutina, quan me'n vaig de copes un dimarts. El palpo a la llibreta de les rodes de premsa -podria acollir poemes i obres d'art-. I quan més el cerco a l'Instagram, més m'escapa de les mans. Que no fumo per vici, sinó … Continua llegint Temps

Una mort

M’ha arribat ja el punt i apart? El buit infinit, el pont barrat. Una mort literal. És així el final? Amb sordera eterna i sense micro, ni llapis, ni cordes vocals: l’aïllament total. Marxarà també el somni (caçar veritats abismals)? És una lluita desfeta, un projecte trencat. I amb desenllaç negre, sí. Però me'n duré el … Continua llegint Una mort