Mallorca

Potser el paradís no és tan fàcil de suportar, va suggerir l'escriptora Gertrude Stein al seu col·lega Robert Graves, tal com va recordar-me l'estimada Marga Font. Però és cert allò que diuen de Mallorca: un cop hi has viscut, mai no et deixa anar. D'aquí me'n duc l'amor pel periodisme, el màgic 2017, una família … Continua llegint Mallorca

Cossos

Ara ho veig clar: just quan el sol encara és prou alt per escalfar-me el cos i llevar-me les pors. Aquí no hi passa res, diuen alguns. Doncs s’equivoquen: s'hi esdevé quasi tot. El crit de l’àguila, l’espectacle celest com a ofrena muda diària, la bella certesa de no ser res: aire, plantes altes i … Continua llegint Cossos

Udol

Avui sóc tota pèl i hormones, una lloba que udola. He deixat la ciutat i he cremat la tele. El cos em llampega i trona. Nodrim-nos d’herba, rentem-nos al riu, enfilem-nos als pins. Avui passo d'afers d’Estat i aquest sistema coactiu. Forniquem com conills, parim com les moixes, alletem com les vaques. No sé què … Continua llegint Udol

Foc

Per més que ho intenti, el gris no em qualla. Se’m desfà com mantega a la pell. M’embadurna el cos blanc d’hivern. M’hi rellisca el món del cap als peus. Em llevo a les mil, teclejo de tarda, hi penso de nit. Tot el dia. I no qualla. Per més que ho intentin. Un foc … Continua llegint Foc

Lleugera

Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Ja començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou … Continua llegint Lleugera

Temps

L'encalço a la carretera, quan se'm fa tard. L'endevino als forats de la rutina, quan me'n vaig de copes un dimarts. El palpo a la llibreta de les rodes de premsa -podria acollir poemes i obres d'art-. I quan més el cerco a l'Instagram, més m'escapa de les mans. Que no fumo per vici, sinó … Continua llegint Temps

Una mort

M’ha arribat ja el punt i apart? El buit infinit, el pont barrat. Una mort literal. És així el final? Amb sordera eterna i sense micro, ni llapis, ni cordes vocals: l’aïllament total. Marxarà també el somni (caçar veritats abismals)? És una lluita desfeta, un projecte trencat. I amb desenllaç negre, sí. Però me'n duré el … Continua llegint Una mort

La besada

Hi ha besades d'epidermis. Però hi ha besades que t'arrelen, et debiliten, et dobleguen, t'inspiren, et fan pròtesi i unitat, et parasiten. Et fan creure, per un instant, que has palpat l'essencial.  

Teatre

M'avorreix el teatre d'estrella de tele i catifa roja. El de cada dimarts al Parlament. El de programa de tarda estupefaent. El dels qui airegen felicitat online sense empassar-la. El dels qui només degusten l'obra d'art per la pantalla. Detesto la comèdia de corbata i ungles llargues. La d'oficina on ningú es mira perquè el temps passa. Estimo … Continua llegint Teatre