Udol

Avui sóc tota pèl i hormones, una lloba que udola. He deixat la ciutat i he cremat la tele. El cos em llampega i trona. Nodrim-nos d’herba, rentem-nos al riu, enfilem-nos als pins. Avui passo d’afers d’Estat i aquest sistema coactiu. Forniquem com conills, parim com les moixes, alletem com les vaques. No sé què se’m ha ficat dins. Però ara tinc urpes i avanço a quatre grapes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s