Capitalisme del segle vint-i-u vol dir que la història ens voldrà esborrar els amics. Que ens desviurem per una meta en singular i no en plural. Que el dia a dia s’endurà l’esperança. Que estimarem inconscientment en xifres i beneficis. Que ens reinventarem constantment per oblidar el passat. Que perdrem el fil i els lligams. Capitalisme del segle vint-i-u és prostituir cos i ànima sense admetre-ho. És promiscuïtat forçada: laboral. És el masclisme sota la catifa, és assetjament sexual. És un caramull infinit de prejudicis. És deixar morir els nostres sense escalf. És acceptar que, quan el riu se’ns emporti a nosaltres, no hi haurà ningú que ens allargui la mà.
Sols
