M’avorreix el teatre d’estrella de tele i catifa roja. El de cada dimarts al Parlament. El de programa de tarda estupefaent. El dels qui airegen felicitat online sense empassar-la. El dels qui només degusten l’obra d’art per la pantalla. Detesto la comèdia de corbata i ungles llargues. La d’oficina on ningú es mira perquè el temps passa. Estimo en canvi el teatre que ens transporta a un altre món. El que ens retorna a la carn viva i a l’animalitat proscrita. El que ens fa bategar en directe. El que ens socialitza amb l’intèrpret. El que ens satisfà l’ànsia. El que ens “centrifuga el cervell i ens remou els budells”. Si hem de fer teatre, fem-lo bé.
(Fura dels Baus)
Somnis 