Mes: Setembre de 2018

M'avorreix el teatre d'estrella de tele i catifa roja. El de cada dimarts al Parlament. El de programa de tarda estupefaent. El dels qui airegen felicitat online sense empassar-la. El dels qui només degusten l'obra d'art per la pantalla. Detesto la comèdia de corbata i ungles llargues. La d'oficina on ningú es mira perquè el temps passa. Estimo … Continua llegint Teatre

Capitalisme del segle vint-i-u vol dir que la història ens voldrà esborrar els amics. Que ens desviurem per una meta en singular i no en plural. Que el dia a dia s'endurà l'esperança. Que estimarem inconscientment en xifres i beneficis. Que ens reinventarem constantment per oblidar el passat. Que perdrem el fil i els lligams. … Continua llegint Sols

Era la teva mirada negra o potser l'olor de naftalina, el dol vestint-te el cos de plàstic o el sexe irreal de pell fina, els teus ulls sarcàstics o el vel de tul i teranyines. Bruixa immòbil però imantada. Vares llançar el malefici des d'aquell bar de Na Burguesa. I tot va ser, des d'aleshores, … Continua llegint La bruixa de plàstic

Avui m'enerva tot aquest teatre. Avui m'ha atrapat el somni i no calla. Desitjo carícies, la teva pell, tastar-te: avui no recordo què fem enmig del gel, si no picar fronteres i ensorrar-les. Avui podem fondre'ns en besades i, només com a interval, ser al teu llit ones d'aigua. Que sense el sol la vida … Continua llegint Somni