Era la teva mirada negra o potser l’olor de naftalina, el dol vestint-te el cos de plàstic o el sexe irreal de pell fina, els teus ulls sarcàstics o el vel de tul i teranyines. Bruixa immòbil però imantada. Vares llançar el malefici des d’aquell bar de Na Burguesa. I tot va ser, des d’aleshores, de la teva naturalesa.
Somnis 