Els murs

S’havia fet a casa una ciutat. Un teatre dins l’espill, un restaurant al menjador, un after al sofà, un oceà a la piscina, un mar de somnis al llit. El pessebre substituïa el bullici del carrer; els murs, les muralles del cas antic. S’havia construït un cel al sòtil, un cabaret al Toulouse-Lautrec de la paret, un museu a les columnes de pedra. Les estàtues foren dones, com per a un Pigmalió confinat. De les làmpares, en va fer estels; de les falgueres d’interior, plataners de la Rambla; de les estanteries, biblioteques; del bany, un balneari; de les mascotes, amics; de la foscor, oci nocturn. Mai ningú va arribar a contar-li que la vida no es pot viure des del forat d’un pany.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s