Nàusea

Esperàvem trobar una mar tranquil·la, un moll ample i serè, cases blanques i baixes. Però tot és ple de gent i brutor. Enyoro Palma en temporada baixa. Els cotxes piten i els semàfors dibuixen un calidoscopi epilèptic. Clàxons a ritme de trap. Llars i hotels amuntegats. El cap em balla, les cames em fallen. Em ve una nàusea antihumanista. No hi ha restaurants disponibles. Tot és ple a vessar, com un formiguer infinit. Buscàvem un racó per a fer una paella i només hi trobem crits i bullici. La gana em marxa. Botigues, bars, cotxes, fum, joves amb la pell a l’aire que busquen amor, perpetuar l’espècie. Adults de tots els tipus i nacionalitats que beuen i compren. La calor apreta, l’aire em cou. Blanes avui té gust de cadena de producció industrial. Néixer, créixer, participar d’aquesta bogeria col·lectiva, reproduir-se. Buscava un racó romàntic i hi he trobat la grisor. El meu estómac col·lapsa, com el món. Té algun futur aquest lloc? Dur-hi algú és absurd i egoïsta. Però ja em creix algú al ventre, sense explicar-me com he arribat a ser tan sols una peça més de l’engranatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s