Nàusea

Esperàvem trobar una mar tranquil·la, un moll ample i serè, cases blanques i baixes. Però tot és ple de gent i brutor. Enyoro Palma en temporada baixa. Els cotxes piten i els semàfors dibuixen un calidoscopi lisèrgic. Clàxons a ritme de trap. Llars i hotels amuntegats. Em ve una nàusea antihumanista. No hi ha lloc als restaurants. Tot és ple a vessar, com un formiguer infinit. La gana em marxa. Botigues, bars, cotxes, fum, pell a l’aire que busca amor, perpetuar l’espècie. La calor apreta, l’aire em cou. Blanes fa olor de cadena de producció industrial. Néixer, créixer, participar d’aquesta bogeria col·lectiva, reproduir-se. Buscava un racó romàntic i hi he trobat grisor. El meu estómac col·lapsa, com el món. Té algun futur aquest lloc? Dur-hi algú és absurd i egoïsta. Però aquest algú ja em creix al ventre, sense explicar-me com he arribat a ser tan sols una peça més de l’engranatge.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s