Lleugera

Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Encara sóc qui he sigut, però començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou mòbil, la llibreta, el llapis, roba interior de blonda i un revòlver. L’essencial. M’he canviat l’ànima i el nom. Per construir una nova vida només em caldrà oxigen, afecte i veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s