Aterro puntual. Nova ciutat, nova vida. Ja començo a esvair-me. La memòria em confon, però aviat serà cendra. Sóc la mestra de l’oblit. Levito entre els cossos de la terminal, aquells que pertanyen a algun lloc, que han fet arrels. Però jo m’he desprès de tot, llevat d’aquest equipatge de mà: una perruca, un nou mòbil, la llibreta, el llapis, roba interior de blonda i un revòlver. L’essencial. M’he canviat l’ànima i el nom. Per començar de nou, només em caldrà oxigen, afecte i veritat.
Lleugera
Somnis 