L’encalço a la carretera, quan se’m fa tard. L’endevino als forats de la rutina, quan me’n vaig de copes un dimarts. El palpo a la llibreta de les rodes de premsa -podria acollir poemes i obres d’art-. I quan més el cerco a l’Instagram, més m’escapa de les mans. Que no fumo per vici, sinó per amor als parèntesis com a metàfores de resistència. Avui tornaré a vestir de negre per plorar la teva absència.
Temps
Somnis 