Mes: Juliol de 2018

Els passejants de Ciutat viuen anclats en la paradoxa. Tan sols i tan abrigats per la gent. Tan ebris i atents. Tan freda la pell que cerca escalf. Tan abocats al pont cap a una altra realitat. Tan presoners d'una mar de possibilitats. Arrelant entre els qui vénen i van. Burlant el ritme frenètic, obrint … Continua llegint Passejants

Quant de temps cal per deixar d'existir? Fa mal morir? És suportable, per a l'ànima? Et sents sola? Què diries als qui deixares al món? Què hi ha, després?    

Al final, hem fet de la nostra biografia un recosit de robes inconnexes. I què? L'única condició era patir poc i viure molt. En realitat, fa dècades llevàrem de la fórmula els prejudicis. Érem a la vora del foc d'un refugi de mala mort, engolint whisky i altres verins pel fetge. No teniem cobertura, però … Continua llegint Vividors

Els meus ulls tornen pedra els meus amants. Resten per sempre al meu costat, però l'ànima els abandona. I jo, m'abandono a l'assalt. Em posseeix la música. Em serpentegen els cabells. Fem l'amor fent la mort. Ploro damunt les roques-amants. Però no tinc aturall. Ballaré pels carrers i les places, habitant l'ombra, refugiant-me en la … Continua llegint L’amant de les pedres