Foc

Per més que ho intenti, el gris no em qualla. Se’m desfà com mantega a la pell. M’embadurna el cos blanc d’hivern. M’hi rellisca el món del cap als peus. Em llevo a les mil, teclejo de tarda, hi penso de nit. Tot el dia. I no qualla. Per més que ho intentin. Un foc intern, com una veueta, em diu que marxi. Que tasti de nou la mel de l’exili. Que ompli el farcell de qualsevol aliment. Que, si cal, no dormi. Que renuncii a alguns fills futurs. Que em calci les botes de muntanya i l’anorac. Que corri a contrasol i a contravent. Mai a contracor. Que oblidi els banys calents. Que airegi les plomes -per dir, per volar-, que al calaix no hi fan res. Que continuiï perdent una mica el cap. Que no abandoni el somni. Que és l’únic que hi ha.

sant-joan-pirineus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s