Article publicat a la Directa.
Fotografia d’Ana Núñez, publicada al Blog d’Ernest Cañada.
Durant els mesos de més Sol, cau la nit més fosca sobre les cambreres de pis, un dels col·lectius de Mallorca que més pateixen la precarització aliniada amb la crisi. Treballen i viuen a la cara oculta del turisme, aquella que no apareix a les guies turístiques. Las que limpian los hoteles, el darrer llibre de l’Ernest Cañada, documenta el patiment físic i psicològic a conseqüència de la sobrecàrrega laboral que pateix aquest grup, actualment un dels més amenaçats pel monstre turístic.
Dins d’aquest col·lectiu, la figura de la fixa discontínua és una de les més corrents. Així mateix, els contractes a temps parcial són ja el 50% dels contractes temporals en l’hoteleria, encara que sovint aquests amaguen, en realitat, jornades completes no retribuïdes ni declarades. I si ho volen bé, perquè si no, “ja en vindrà una altra”, els diuen. La pitjor de les situacions, però, és per a les eventuals, que s’esforcen per treure la feina com sigui, ja que treballant més que cap altra tindran més possibilitats de ser contractades de nou. I en aquest clima de competència, la capacitat d’organitzar-se col·lectivament sens dubte es complica.
Cal tenir molt en compte quin paper juga el masclisme en tot això. Segons els estudis de la professora Susana Narotzky, el treballs feminitzats es basen en la presumpció de que les dones no són més que treballadores subsidiàries perquè la seva dedicació principal no són les tasques productives sinó reproductives. Al sector de serveis, les dones guanyen de mitjana -3.965, 21€ anuals menys que els homes. I aquesta concepció s’incorpora als fonaments de l’economia i del “tot inclòs”; permetent així no només abaratir el seu treball, sinó també obtenir control polític i ideològic sobre elles.
FONT
Somnis 