Avui m’enerva tot aquest teatre. Avui m’ha atrapat el somni i no calla. Desitjo carícies, la teva pell, tastar-te: avui no recordo què fem enmig del gel, si no picar fronteres i ensorrar-les. Avui podem fondre’ns en besades i, només com a interval, ser al teu llit ones d’aigua. Que sense el sol la vida és negra però sense ombra, inaguantable.