I un bon dia la veritat encriptada emergeix en majúscula i en portada. Imprecisa. Desdibuixada per una teranyina de poder vaporosa. Però avui ha fugit d’una altra boca i ja ha obert l’ala. Se’m ha regirat fins ara gola endins, recorrent-me els nervis, enrampant-me els dits, atrets fatalment pel teclat. Ho he de reconèixer: no volia, aquesta vegada, redactar amb equidistància, perquè milito a un dels bàndols de la batalla.
Somnis 