Premenstrual

Tot queda en el silenci, però pell endins, un pou sense fons t’atrapa l’ànima, com aquesta illa de pedres. Tristesa infecta que es propaga per l’aire amb olor de mar, al bell mig d’un desert. Patir, perquè sí. Dubtar de tot. Por de quedar sense res, enmig d’una societat corrupta i hostil, de novel·la negra. Drama. Deliri. Però no per això menys real. Acceptar-ho i al mateix temps lluitar-hi en contra. Els interrogants persistiran. Per sort, però, sortir del pou és qüestió d’hores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s