Tot queda en el silenci, però pell endins, un pou sense fons t’atrapa l’ànima, com aquesta illa de pedres. Tristesa infecta que es propaga per l’aire amb olor de mar, al bell mig d’un desert. Patir, perquè sí. Dubtar de tot. Por de quedar sense res, enmig d’una societat corrupta i hostil, de novel·la negra. Drama. Deliri. Però no per això menys real. Acceptar-ho i al mateix temps lluitar-hi en contra. Els interrogants persistiran. Per sort, però, sortir del pou és qüestió d’hores.
Premenstrual
Somnis 