M’ha arribat ja el punt i apart? El buit infinit, el pont barrat. Una mort literal. És així el final? Amb sordera eterna i sense micro, ni llapis, ni cordes vocals: l’aïllament total. Marxarà també el somni (caçar veritats abismals)? És una lluita desfeta, un projecte trencat. I amb desenllaç negre, sí. Però me'n duré el … Continua llegint Una mort
Hi ha besades d'epidermis. Però hi ha besades que t'arrelen, et debiliten, et dobleguen, t'inspiren, et fan pròtesi i unitat, et parasiten. Et fan creure, per un instant, que has palpat l'essencial.
M'avorreix el teatre d'estrella de tele i catifa roja. El de cada dimarts al Parlament. El de programa de tarda estupefaent. El dels qui airegen felicitat online sense empassar-la. El dels qui només degusten l'obra d'art per la pantalla. Detesto la comèdia de corbata i ungles llargues. La d'oficina on ningú es mira perquè el temps passa. Estimo … Continua llegint Teatre
Capitalisme del segle vint-i-u vol dir que la història ens voldrà esborrar els amics. Que ens desviurem per una meta en singular i no en plural. Que el dia a dia s'endurà l'esperança. Que estimarem inconscientment en xifres i beneficis. Que ens reinventarem constantment per oblidar el passat. Que perdrem el fil i els lligams. … Continua llegint Sols
Era la teva mirada negra o potser l'olor de naftalina, el dol vestint-te el cos de plàstic o el sexe irreal de pell fina, els teus ulls sarcàstics o el vel de tul i teranyines. Bruixa immòbil però imantada. Vares llançar el malefici des d'aquell bar de Na Burguesa. I tot va ser, des d'aleshores, … Continua llegint La bruixa de plàstic
Avui m'enerva tot aquest teatre. Avui m'ha atrapat el somni i no calla. Desitjo carícies, la teva pell, tastar-te: avui no recordo què fem enmig del gel, si no picar fronteres i ensorrar-les. Avui podem fondre'ns en besades i, només com a interval, ser al teu llit ones d'aigua. Que sense el sol la vida … Continua llegint Somni
I un bon dia la veritat encriptada emergeix en majúscula i en portada. Imprecisa. Desdibuixada per una teranyina de poder vaporosa. Però avui ha fugit d'una altra boca i ja ha obert l'ala. Se'm ha regirat fins ara gola endins, recorrent-me els nervis, enrampant-me els dits, atrets fatalment pel teclat. Ho he de reconèixer: no … Continua llegint Exclusiva
Els passejants de Ciutat viuen anclats en la paradoxa. Tan sols i tan abrigats per la gent. Tan ebris i atents. Tan freda la pell que cerca escalf. Tan abocats al pont cap a una altra realitat. Tan presoners d'una mar de possibilitats. Arrelant entre els qui vénen i van. Burlant el ritme frenètic, obrint … Continua llegint Passejants
Quant de temps cal per deixar d'existir? Fa mal morir? És suportable, per a l'ànima? Et sents sola? Què diries als qui deixares al món? Què hi ha, després?
Al final, hem fet de la nostra biografia un recosit de robes inconnexes. I què? L'única condició era patir poc i viure molt. En realitat, fa dècades llevàrem de la fórmula els prejudicis. Érem a la vora del foc d'un refugi de mala mort, engolint whisky i altres verins pel fetge. No teniem cobertura, però … Continua llegint Vividors
Somnis 