Els meus ulls tornen pedra els meus amants. Resten per sempre al meu costat, però l'ànima els abandona. I jo, m'abandono a l'assalt. Em posseeix la música. Em serpentegen els cabells. Fem l'amor fent la mort. Ploro damunt les roques-amants. Però no tinc aturall. Ballaré pels carrers i les places, habitant l'ombra, refugiant-me en la … Continua llegint L’amant de les pedres
Autor: Anna Schnabel Font
Partires i em deixares desnonada a casa. Que sempre he anat de la teva mà i ara entre els meus dits no hi ha més que buidor. Que a mesura que t'allunyes de la meva franja horària, malgrat haver pecat de deixadesa, el meu abric al fred del món eres tu i no en vull … Continua llegint El refugi
Sicília de pa amb oli: aquesta és la nostra màfia. Però igual que en l'original, l'ànim de lucre besa la lleialtat cega i neix un monstre. A Ciutat, sota l’economia dels circuits legals se'n desplega una altra, secreta i obscura, traduïda a un vell servatge de codis i regles no escrites, emergint d'un laberint de parentius … Continua llegint La nit nostra
Té francament mala pinta una tele que no dedica més espai a l’humor. El diagnòstic és realment desolador si posem l’ull al tipus de continguts que omplen bona part de l'horabaixa; que dibuixen un arxipèlag ofuscat pels successos, la informació superficial, la viralitat i l’espectacle del morbo, que engoleixen tota la creativitat i la feina … Continua llegint Per riure
Un halo de misteri abraça un illot perdut enmig del mar, on els penyasegats cauen a plom dins l'aigua agitada. És un indret màgic, esguardat per la fosca, les pedres i el vent. Ni murs ni serres detenen l'oratge huracanat que escampa les seves llavors més enllà de la costa. Però el mal en si … Continua llegint L’illa del mal
Com vols que et parli, avui, si només suporto el silenci. Com pretens que t'acariciï si fins i tot l'aire m'irrita la pell. Com goses dir-me que surti amb els amics, si l'afecte és tan sols una cadena de favors. Si avui solament veig els meus fantasmes i no puc deixar de plorar-los. Si em … Continua llegint Destrucció creativa
Fa dies que penso amb crear alguna cosa pròpia i autèntica. Tant si es tracta de donar a llum algú com de parir una veritat, l'única via d'accés passa per interrogar i penetrar la consciència d’una font, d’un interlocutor, en una llarga entrevista, rebatent la resposta, evidenciant-ne l'error. No és visible allò que perseguim. Rastrejam … Continua llegint Parir
A l'alba de la Il·lustració, la nostra animalitat havia de ser suprimida per deixar pas a la dimensió històrica de la noble "humanitat". Vam anar perdent el dret a la peresa i al plaer i vam guanyar la capacitat de l'autoexplotació. Estimat, ets la caricatura de l'home il·lustrat, atrapat a l'oficina, asfixiat en la corbata, … Continua llegint Corbata
Aquella periodista teixia la paraula escrita com els àngels. Aconseguia les millors exclusives. Sabia estirar del fil com cap altra. Tots la llegien amb avidesa. Ningú hauria endevinat que aquell somriure sempitern amagava tanta injúria silenciada. Mentia. Mentia constantment amb bones cares i oracions educades. Expressava a les seves fonts que "sí a tot", "no … Continua llegint Somriure
Dur una vida equilibrada a les profunditats de la mar no és fàcil. No som illes: la manca de companyia pot arribar a transtornar-te en aquest desert d'aigua salada. Per això, durant els mesos estivals, la sirena neda fins a la costa i exhibeix el seu tors nu de pell blanca. Hi busca la mirada … Continua llegint Mar endins
Somnis 