El bosc

Va estimar tant les ciències humanes perquè no era humana. Alguna cosa la delatava i els altres ho palpaven. Any rere any va anar sumant distància. Transgredint les regles no escrites d’aquest món. Escrivint relats que ningú més copsava. Caminant d’incògnit pels carrers. Obsessionada, fins al final, amb el verd d’un passat desdibuixat… d’on? Els metges van creure que era demència. En realitat, la memòria únicament havia retingut l’origen esvaït i comprensible, només, en la llengua del bosc.

492837

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s