Els meus ulls tornen pedra els meus amants. Resten per sempre al meu costat, però l’ànima els abandona. I jo, m’abandono a l’assalt. Em posseeix la música. Em serpentegen els cabells. Fem l’amor fent la mort. Ploro damunt les roques-amants. Però no tinc aturall. Ballaré pels carrers i les places, habitant l’ombra, refugiant-me en la solitud extrema, a la recerca d’una nova presa. Amb set de tendresa-venjança. Lluny de la nostra amabilitat imposada. Sense ordres d’allunyament, però condemnada a nodrir-me de vida que marxa.
L’amant de les pedres
Somnis 