L’amant de les pedres

Els meus ulls tornen pedra els meus amants. Resten per sempre al meu costat, però l’ànima els abandona. I jo, m’abandono a l’assalt. Em posseeix la música. Em serpentegen els cabells. Fem l’amor fent la mort. Ploro damunt les roques-amants. Però no tinc aturall. Ballaré pels carrers i les places, habitant l’ombra, refugiant-me en la solitud extrema, a la recerca d’una nova presa. Amb set de tendresa-venjança. Lluny de la nostra amabilitat imposada. Sense ordres d’allunyament, però condemnada a nodrir-me de vida que marxa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s