Un halo de misteri abraça un illot perdut enmig del mar, on els penyasegats cauen a plom dins l’aigua agitada. És un indret màgic, esguardat per la fosca, les pedres i el vent. Ni murs ni serres detenen l’oratge huracanat que escampa les seves llavors més enllà de la costa. Però el mal en si no és visible ni palpable. Germina de nit, quan ningú vigila, al cor dels violadors, els assassins i els prevaricadors. Floreix en l’odi, que arrela en la desesperança, la solitud, la humiliació. Extirpar l’aversió de l’ànima no és fàcil i requereix la intervenció quirúrgica d’un especialista. Perquè vosaltres no advertireu fàcilment el rastre en l’esperit contaminat, quan es llevi el dia; ni els seus vestigis arqueològics: la seva naturalesa és idèntica a la bellesa i la veritat, feta a imatge de la memòria negra col·lectiva. Només l’entreveureu en les nits sense estrelles, en els abocadors de tristesa, en les humitats infectes de les velles ciutats, en els hospitals desmantellats, en els camps de batalla. Cap presó ni cap infern han pogut consolar els individus posseïts pel germen. Tan de bo un dia l’oceà engoleixi aquesta illa poblada d’escultures que rendeixen culte a la mort. Més l’essència del mal no és la mort, sinó l’amor. Una existència sense amor.
Somnis 