Corbata

A l’alba de la Il·lustració, la nostra animalitat havia de ser suprimida per deixar pas a la dimensió històrica de la noble “humanitat”. Vam anar perdent el dret a la peresa i al plaer i vam guanyar la capacitat de l’autoexplotació. Estimat, ets la caricatura de l’home il·lustrat, atrapat a l’oficina, asfixiat en la corbata, capturat per les circumstàncies (cases, coses, fills). Et sostens recte i lògic davant els teus, però em truques enmig de la nit plorant. Has après a amagar sota la catifa tot allò que et fa sospirar, però jo t’he trobat l’escletxa i em confesses que les costures del teu uniforme han rebentat. És el nostre secret. És clar, el teu entorn una mica neocon no et dona el que t’ofereixo jo: un espai per a ser tu mateix, un lloc on airejar els teus desitjos reprimits i les veritats que calles, la calidesa d’una amiga i una amant. Un instant de realitat dins la ficció que t’has cregut, nen. Et desfaig el nus de la corbata i la cultura de l’esforç, a poc a poc. Desenganxo la camisa de la teva pell cansada. Aquest ets tu. Per fi alguna cosa et satisfà. Però demà marxaràs corrents i amb la corbata-soga escanyant-te de nou. Al final has entès que el conte de la “humanitat” no té ni cap ni peus, però te l’has empassat durant massa temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s