Cercava una màscara per evitar, a qualsevol preu, ser vista i descoberta. Una màscara com a jo somniat. Una vocació. Una narració coherent. Una pel·lícula per explicar-me a mi mateixa. Una peça elemental per a tots els escenaris que habitava, que a vegades oblidava llevar-me quan no em veia ningú. Una màscara per evitar quedar nua quan feia l’amor. Automàscara contra els propis fantasmes. Màscara carnavalesca com a camí a la llibertat. Màscara per endur-me-la posada fins i tot a la mort, per haver esdevingut ella: ja no allò que era, però sí allò que volia ser.