Els amants

Ja és de dia. Avui no em desperto al llit habitual, però busco i no trobo el remordiment. M’he anat tornant una cínica. Em ve al cap la idea de “traïció”, però abans que rodin els engranatges de la consciència, la teva escalfor m’encén. La vida esclata, el pensament mor. Dits hàbils, llengües recorrent-nos els cossos. L’alba vibra, continguda en la nostra pell humida. Aigües pertot, aromes exòtiques, fruita dolça. Passes hores dins meu. I jo dins teu. Jugam a intercanviar-nos els papers. Brillam. Aquesta és, sens dubte, una de les cares més salvatges de la felicitat. Però és secreta. Prohibida. Existeix només unes hores, al llindar de la realitat, just en una escletxa entre el somni i el quotidià. Demà, m’hauré de dedicar a l’esforç titànic d’oblidar-te i resubmergir-me al ‘jo’ al qual tampoc vull renunciar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s